LLetres 7

Mar de Bering Potser hi ha una illa on podrem descansar, potser massa poc ens va allunyar, potser a cada estrella hi haurà es meu desig fugaç, dubtes i mars hi haurà que creuar. Serà millor. Mentre pugui remar qui sap si cap a cap lloc, mentre bufi aquest vent em deix estirar, potser sense estrella no ports on amarrar, potser tot es vent que recordar. Serà millor.

Nord T’enrecordes érem immortals gravitàmem sobre runes, pedres de calç. Esperàvem un final obert, un adéu que era imposible, un amor etern. I si ara fossis aquí, abraçat a n’es teu nom, seguiria cercant el nord, seguiria cercant el nord, seguiria cercant un nord. Passa es temps i encara pens en tu, érem líquens , érem fòssils, érem u, sé que esperes un final obert, jo una dansa exquisida, un crit en el cel. I si ara fossis aquí, abraçat a n’es teu nom, seguiria cercant el nord, seguiria cercant el nord, seguiria cercant un nord.

Furtivament Així matam es temps desfent quimeres, pintam es vent, ferim acords si tu no hi ets. Així perdem es temps resant misteris, tendrament ens abraçam per davall sa pell. Així omplim es temps com cans de caça inconscients, furtivament, si tu no hi ets. Som es dia equivocat, una llesca sense tall, un sac de fum, un ploure eixut, si tu no hi ets. Som un mac dins un fondal, un grum, mica de res, un poc sonat, un feix de fang, si tu no hi ets.

Superfície A la superfície hi ha uns i zeros, llobes insomnes, ombres dins gerros, hauràs de cercar a dins més a dintre, potser hi trobes pau, potser un abisme, que crida dins meu. Es veuen taques enormes que no s’esborren fregant-se, feres, monges fogoses, lladres inflant-se. Hauràs de cercar a dins més a dintre, promet que hi ha pau, intrèpids fondistes que corren dins meu. A la superfície reis mides, artistes, rebaixes, ferides… Hauràs de cercar a dins més a dintre, encara hi ha restes de pau, paisatges invictes on hi cant per tu.

D’amor Totes ses teves cares totes ses meves drogues tot es teu magatzem de records tots es teus vespres cadàvers tots es meus somnis degollats tots es teus matins sucidats tot es teu regne silenciat tot es meu infern d’amor. Tot es teu cau de secrets tot es meu suburbi de perdons sa teva humitat i escuts tots es teus monstres caiguts. Tota sa meva carn i es meu buit es teu bosc secret de vellut es nostre museu de culpes es nostre cementeri d’amor. D’amor, d’amor, d’amor.

Voler ser Va voler ser un gran riu a través de muntanyes cap el seu mar. Va voler ser un vent tranquil acaronant-li ses dunes banyades de sal. Va voler ser un vi obscur i mordaç que pogués fer somiar. Va voler dins terra banyada acabar. Va voler ser un salvatge esquiu i cercar-se un refugi a n’es seu cos voraç. Va voler ser un cant humil i besar-li sa pell amb sons de corall. Va voler ser humà i tatuar un rastre animal. Va voler ser dimoni i cremar. No, no varen despertar.

Qui ets tu Invisible és l’aire que ens conté a dins d’un desordre transparent, som només un eco, una espurna sagrada, un esqueix de temps. Cerca mars perfectes per naufragar, hi ha illes on la llum no apaga mai, no et perdis l’aventura, no defugis la paura i crida fort, ben fort. Qui ets tu. Sense pena i por, només ara és cert. Qui ets tu.

Sobreviu S’ha fet un cel ajuntant arrels i esqueixos de records, i s’ha fet fort, atrinxerat, esperant un principi i final. Hi ha qui diu que mai se’n sortirà. Sobreviu, retén aquell instant sobreviu a mig camí de res, sobreviu. S’ha fet de carn, s’ha fet distant d’espines i verins ha tret l’orgull sembrant un somni de qui era ja temps lluny. Sobreviu, retén aquell instant sobreviu a mig camí de res, sobreviu.

D’argila Què passarà després? una promesa que es mustia, amor trinxera, amor d’argila? Què passarà després? Només paraules imprecises o serem déus i eucaristia? Si tot fos mentida què ens quedaria? Cerc una llum on hi siguis tu. Si tot fos mentida, de res serviria, cerc una llum on hi siguis tu, només crec en tu. No hi ha res més nellà de tu. Si tot fos mentida què ens quedaria? Cerc una llum on hi siguis tu. Si tot fos mentida, de res serviria, cerc una llum on hi siguis tu, només crec en tu.

Ella Ella es perd de tan en tant té una vida cent miralls, ella em riu i tot desfà. Bell imperi el que ha creat em som subdit en som esclau, ella em diu com puc tornar. Ella sura emmig de pors i res confon, em descriu camins estranys dins l’horizó. Ella creu que hi ha un destí un tot o res, uns déus gentils un sé deixar-te malferit. Ella sempre té quinze anys i no s’amaga sap com brillar, té un avui no sap dir mai. Ella estima cada onada de cada port, ella m’omple d’aire sense respirar. Ella em crida i m’arrossega de tant en tant, m’he perdut dins un jardí, m’he perdut dins un jardí i no sé tornar.