21/5/16

La Vertadera Història

Com- Com si no sortís es sol, com sa sal, com sa set, com un cel, com un desert de nit, com un crit, com un circ, com un Crist sense Esperit Sant, com si fossis jo, com si jo fos...Com si pogués plorar, sense sang, sense pell, sense carn com si fos imaginat, com un tres, com un cinc, com un set, com un vuit ben nou, com si fossis jo, com si jo fos tu. Com si no tengués destí, reprimit, deprimit, malsofrit, esquifit, com si ja fos mort, sense port i ben moix i groc i tort, si jo me'n vaig, si te'n vas tu. Com si fossis jo, com si jo fos tu.
Caputxeta- Hem perdut es camí de tornada, cada mica de pa ens l'hem menjada. Caputxeta no tenguis por, jo t'estim i és un miracle. Som un llop i no tenc ànima, ni déus, ni reis, tampoc tenc casa.cCaputxeta no tenguis por, jo t'estim i és un miracle. Et pots dormir si et manquen forces, hem qued amb tu no tenguis ànsia, udolaré per allunyar aquests fantasmes. Aquest bosc és una trama, no hi veim estrelles tampoc cap arbre, com només sé udolaré no tenguis ànsia. Hem arribat a aquesta casa, és dolça pareix de xocolata, i tu i jo ja no feim teatre.
Floreixen- Duc tantes vides viscudes com si fos més d'un qui viu i mor. Et don ses gràcies per tant de temps obrint-me es braços, obrint-me es temps. Foreixen els arbres després de s'hivern, somrius i em fons aquest cor de gel. Farem cases de sucre, l'univers serà teu, somrius i em fons aquest cor de neu.
Darrerament- Darrera sa finestra surt una invitació des sol i a mi em queden quatre hores més. Tu estaràs llegint un llibre llarg amb Mozart o qualque madrigal, aquell que t'estima prepara cafè. S'encenen tots es carrers i passa massa gent, potser t'estava cercant, potser no sé anyorar. I encara que no sé massa bé si ha estat es dia o ja fa temps, pens molt en tu darrerament. Hi ha dies grisos i a vegades fa vent però un dia com aquest no passarà en va igualment. S'encenen tots es carrers i passa massa gent, potser t'estava cercant, potser no sé anyorar. Bé, massa bé, gens bé.
L'ànsia- No ens perdrem si seguim junts atravessant es bosc. Tu me diràs que estic mig boig només seguint l'atzar, després riuràs sense aturar no tendrem gens de por. Com aucells cercant un nou horitzó, sa teva pell calma aquest immens dolor, possiblement no voldràs tornar, no voldràs tornar, no voldrem tornar, no voldrem tornar. Cada senya és tan subtil que cal estar atents, seguint un rastre inexistent... ja saps que et soc sincer. Tu abraça'm fort que jo tendrés fe per tots dos. Com aucells cercant un nou horitzó, sa teva pell calma aquest immens dolor, possiblement no voldràs tornar, no voldràs tornar, no voldrem tornar, no voldrem tornar.
Morfina- Diré es teu nom i vendràs a mi amb pits de foc, morfina i sal, tu ets de vent, de nits de trons, de llum i calç, de sucs de crancs. No hi pot haver cap tros de cel a n'aquest cos. Diré es teu nom i vendràs a mi de cel.lofana, purpurina i giny, orbitant sa nit, d'olor de flor, amb pits de grill, solcant un fil. No hi pot haver cap tros de cel a n'aquest cos. Però no tens nom, però no tens nom, però no tens nom, ni cos, ni cos.
Petit amor- Un dia ens vàrem trobar, tu dius que massa tard, cercant un mateix vol que en duia cap enlloc. Ara vens i ara te'n vas, i no ens podem queixar, després de tant de temps no haver-nos oblidat. Tu fas que hi hagi un port, tu fas que tengui sort, on seràs petit amor. I don per assumit que ningú és de ningú, o tu no saps què vols, o dius sense sentits.Te portaria estels d'un cel imaginat, on seràs petit amor. Te portaria estels d'un cel imaginat, on seràs petit amor.Tu fas que hi hagi un port, tu fas que tengui sort, on seràs petit amor.
Adéu- Ho deixaria a l'atzar, de viure me'n vull quedar fart. podràs tenir-me encara que ja sigui lluny molt lluny. Podràs pensar en passat, però de res et servirà, records que es fonen ara és temps de veure lluny, molt lluny. Adéu, no espérem més, no et giris cap enrere adéu, adéu. I tot és molt senzill, basta creure que estàs viu, ciutats plenes de llum encara m'esperen lluny, molt lluny. I si no arribam a destí, aquest serà es nostre camí, pensar que sempre esperen coses bones, lluny, molt lluny. Adéu, no espérem més, no et giris cap enrere adéu, adéu.
Naufragi- Ballarem damunt sa tempesta i dibuixaré a n'es teu ventre cavalls, aranyes i pluja, i sabrem que es camí serà llarg, i serem com infants que juguen a ser grans. i quan arribi es naufragi i només ens quedi resar, sabrem que tot és mentida, sabrem que no hi ha veritats i tornarem a començar un nou viatge. Com infants que juguen a ser grans.
Vals caníbal- Pensen que es temps no importa, s'envien missatges a posta canten cançons de lluny si estan junts.Es miren i no s'acaben es mengen i no es toquen saben més que ningú si estan junts. Si estan junts com avui.Es troben sense cercar-se s'escolten de molt enfora no s'imaginen demà si estan junts.Esperaran en calma anys de color ocre, l'invisible és essencial si estan junts. Si estan junts com avui.I si un dia això s'acaba saben que quedarà màgia cada cop que somiïn que estan junts.Cada cop que somiïn que estan junts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.